Ple a l’acte final de campanya d’II-SP a Barcelona

Més de 850 de persones van omplir a vessar la plaça del Diamant de Gràcia. No sorprèn si es té en compte la il·lusió que ha generat la candidatura entre l’esquerra independentista catalana i bona part dels moviments socials, polítics i sindicals d’esquerres. La mostra són els nombrosos i concorreguts actes que s’han organitzat en només dues setmanes arreu del país, així com la intensa campanya de difusió als carrers que han fet els grups de suport.

Iniciativa Internacionalista-La Solidaritat entre els Pobles va tancar la campanya als Països Catalans en un acte amb Josep Garganté, primer candidat català, i Rafa Díez, exsecretari general de LAB, com a convidat. En l’emoció que es respirava en la plaça es plasmaven les ganes de fer escoltar a Europa les reivindicacions independentistes, de dir-los als «polítics professionals» que la crisi la pagui qui l’han creat, i també donar una «clatellada històrica» a l’Estat espanyol, en paraules de la vilafranquina Laia Hernández, que va pujar a l’escenari en representació de les desenes de grups locals que donen suport la llista.

En una gran pantalla es van projectar imatges de Franco i el Rei, de Zapatero o de l’actual tripartitt català, i tota la plaça va xiular a una. Van aparèixer les recents càrregues dels Mossos d’Esquadra, i la plaça va tornar a xiular. Però van projectar també imatges de la crema de retrats del rei, o les concorregudes manifestacions de l’esquerra independentista i l’auditori va trencar a aplaudir. Igual que en aparèixer la recordada figura de Xirinacs.  L’Estaca, de Lluís Llach, va posar la pell de gallina a més d’un. I després van sortir a l’escenari les banderes de totes les nacions sense Estat d’Europa, i de Palestina, Cuba, Veneçuela, Kurdistan… entre aplaudiments. Sonava la música d’Obrint Pas, el cantant del qual també ha demanat el vot per a II-SP, igual que desenes de músics, poetes i escriptors catalans.

(+ galeria d’imatges)

En la seva intervenció, Rafa Díez va agrair l’oportunitat oferta de «trencar la mordassa imposada a una part important de la societat basca», també es va mostrar segur que «a Euskal Herria i els Països Catalans anem a tenir motius suficients per a felicitar-nos perquè anem a posar una pedra important per una Europa dels pobles».

El candidat català de la candidatura, Josep Garganté, que ocupa el número tres de la llista, conductor d’autobusos de Barcelona que va participaren la reeixida vaga de fa un any per a aconseguir dos dies de descans setmanal, va ser rebut amb una gran ovació. La seva victòria s’ha convertit en un símbol. I va connectar molt bé amb el públic: «Són les victòries les que duen l’esperança, per això és tan important sortir a guanyar. Aconseguir  representació aquest diumenge seria una petita però important victòria». Per això va cridar a omplir de vots les urnes el diumenge 7 de juny.

El cant de la internacional i els segadors van cloure un acte emotiu que ha estat un dels mé concorreguts d’aqueta campanya, i que motra la il·lusió i ganes que ha generat aqueta candidatura al nostre país.