Skip to content

Crònica de l’acte d’Iniciativa Internacionalista a Sabadell: “Que la crisi la pagui el capital”2

Mai 30, 2009

L’acte central a Sabadell que ha comptat amb la participació d’unes 60 persones ha estat presentat per Noemí Martínez, candidata de II-SP, advocada laboralista especialitzada en immigració i militant de Corrent Roig, i ha tingut com a ponents a Begonya Carrasco, advocada i membre del col·lectiu Caya Afrània, a Víctor López, militant d’Endavant, a Núria Campanera, membre de l’assemblea d’estudiants i del consell escolar de l’IES Escola Industrial, membre del MAES, i militant de Corrent Roig, a Guillerma Silva, candidata de II-SP, membre del comitè d’empresa de Magnetti-Marelli i militant de Corrent Roig , a Josep Garganté, cap de la llista pels Països Catalans i sindicalista de TMB i a Tània Mercader, candidata de II-SP, dirigent històrica de la lluita de les treballadores de Magnetti-Marelli per la igualtat salarial i militant de Corrent Roig.

Noemí Martínez ha presentat l’acte i la candidatura remarcant que la llista no la conformen “polítics professionals sinó lluitadors i lluitadores”: sindicalistes de lluites obreres de gran renom com la de TMB, estudiants que han participat activament contra el procés de privatització de l’educació, intel·lectuals i militants pels drets democràtics i nacionals.

Acte seguit intervingué Begonya Carrasco o­n recollí un dels eixos de la candidatura, la manca de drets democràtics a l’estat espanyol. Begonya exposà que tot i que el Tribunal Constitucional, en última instància, deixés que la candidatura participés en les eleccions això no sol·lucionava pas aquesta mancança de llibertats i de drets doncs l’estat espanyol segueix aplicant la tortura (amb els anomenats, cínicament, “interrogatoris intensius”) i que el problema és i serà la Llei de Partits que segueix essent un greu atac a les llibertats ja que amb ella s’il·legalitza i s’intenta posar fora de joc a tota una opció política.

Víctor López, enllaçant amb la intervenció anterior, explicà que cal enfrontar-se a l’estat espanyol per vulnerar sistemàticament els drets dels pobles a l’autodeterminació i a l’Europa Neoliberal que és qui ens ha volgut aplicar la directiva de les 65 hores i qui ens vol fer pagar la crisi capitalista. Víctor ha deixat ben clar que el destí dels Països Catalans, no pot seguir en les mans del regionalisme burgès i de la classe política sorgida de la transició, acomodats i que només vetllen pels interessos del capital. Segons Víctor, les aspiracions a la independència dels PPCC han de passar pel poble, que plante cara a la privatització dels serveis, que lluite pels seus llocs de treball i que esta per la defensa del territori.

Núria Campanera, essent la més jove dels ponents va fer reflexionar al públic, que tot i tenir 16 anys se la pot empresonar, pot treballar però a ella, com a tota la joventut, se la margina de la vida política. Núria deixà clar i sense ambigüitats que la privatització de la educació a través de la LOU i la LOE i a instàncies dels govern (tant els autonòmics com els centrals, que treballen al servei del capital) “obren les portes al control per part de les empreses”. Per Núria, es tracta d’un greu atac a la classe treballadora i que si els estudiants i els obrers no treballen conjuntament per fer-li front, els joves de la classe treballadora no podran accedir a una educació pública i de qualitat. A més a més, remarcà que el procés de privatització marginaria la llengua catalana, basca i gallega “per criteris de rendibilitat econòmica”.

Acte seguit, Guillerma Silva explicà que la candidatura proposa una sortida de la crisi favorable als treballadors i les treballadores, “que la crisi la pagui el capital i no els treballadors”. La candidatura davant la crisi exigeix el repartiment del treball, “treballar menys per a poder treballar totes”, subsidi indefinit. Guillerma deixà clar que els principals culpables del retrocés dels drets i les conquestes de la classe treballadora són les burocràcies entreguistes de CCOO i UGT que dia rere dia es dediquen a acceptar les retallades proposades per la patronal, quan no, firmar EROs. Guillerma preguntà també a que esperava aquesta burocràcia a convocar una Vaga General mentre les xifres de l’atur es disparen dia rere dia, ja superant els 4 milions d’aturats i d’aturades.

Josep Garganté reflexionà que en temps de crisi es pot comprovar com s’accentuen els trets antidemocràtics del règim espanyol. Garganté exposà que no es pot esperar cap cosa positiva per part del sindicalisme i la classe política professional que ha d’ésser els treballadors qui lluitin per conquerir i recuperar els drets. Pel cap de llista pels PPCC aquesta candidatura significa un acte de valentia de les i els lluitadors davant “l’estat espanyol, que ens ve imposat”, un estat que segueix “essent antidemocràtic, encara que estiguéssim tots els companys legalitzats” ja que qui encara governaria serien les empreses i la banca, els culpables de la crisi, a través de l’estat capitalista.

Finalment Tània Mercader exposà que els culpable de la crisi segueix essent i és el capital. I que cal que la joventut agafi el relleu i s’organitzi per plantar cara a aquest.

Després  s’obrí un torn de paraules o­n els companys i companyes de la federació d’associació d’immigrants varen expressar les seves simpaties cap a la candidatura i preguntaren quina era la posició de la candidatura sobre la situació en que es troben els i les  treballadores immigrants. Noemí i Tània explicaren que el que des de l’estat i el propi govern el que es busca “és enfrontar i dividir a la classe treballadora”. Tània explicà que “de cap de les maneres es pot fer una distinció entre immigrants i classe treballadora, es tracta d’un atac en tota regla a la classe treballadora, ja que la majoria d’aquesta és immigrant”. Noemí remarcà que la classe treballadora hauria d’assenyalar com a culpables als empresaris per sotmetre a base de repressió i por al treballador immigrant, “els immigrants no venen pas a prendre’ns el treball com ens intenta fer veure el govern i la patronal”: És l’empresari qui pagant una misèria i negant-li els drets obté un benefici important. Davant d’això s’ha d’exigir “igualtat de drets” i cal recordar que cap persona és il·legal, tot i estar patint una situació administrativa diferent. Noemí i Tània acabaren dient que davant la situació de criminalització i persecució que sofreix la classe obrera immigrant ara més que mai s’ha d’aixecar la bandera de “nativa o estrangera, mateixa classe obrera”.

Advertisements

Els comentaris estan tancats.

%d bloggers like this: